Nou RDL 15/2018: Per fi veiem la llum (del sol)

Per fi va arribar la notícia que tant esperàvem en el sector. Després del canvi de Govern a Espanya i la creació del nou Ministeri per a la Transició Ecològica encapçalat per Teresa Ribera, semblava que un sentit comú i sostenible tornava a regir la política econòmica espanyola. I, confirmant aquestes sensacions, es va aprovar fa unes setmanes al Congrés dels Diputats, un paquet de mesures urgents per a la transició energètica i la protecció dels consumidors o també anomenat Reial Decret Llei 15/2018.

Estalviant-nos els conceptes més tediosos, intentarem definir les millores substancials d’aquest Reial Decret centrant-nos en l’autoconsum. A més, cal afegir que algunes mesures posteriors a aquest RD es definiran dins dels pressupostos generals de l’Estat 2019, en el qual com bé suposem, “al diable, hi haurà els detalls“.

De moment, comptarem amb el que ja tenim en actiu:

1. Derogacióde  l’“Impost al Sol”.
Aquesta és la mesura que més bona acollida ha tingut en el sector per obvis motius. L’impost que tantes vergonyes ens ha fet passar a la resta d’Europa i, sobretot, que ha generat tants dubtes i llegendes sobre la legalitat de les instal·lacions d’autoconsum, ha desaparegut per donar lloc a una “energia autoconsumida d’origen renovable” ( segons el mateix RD) “exempta de tota mena de càrrecs i peatges“.

2. Autoconsum
Amb i sense excedents
Creació de dos tipus de classificació segons si es produeixen excedents en la instal·lació.
– Sense excedents: no s’injecta electricitat sobrant a la xarxa.
– Amb excedents: injecció d’electricitat sobrant a la xarxa amb la corresponent procediment de legalització per a la instal·lació segons potència.

Serà compartida
És a dir, diversos consumidors es connectaran a la xarxa de baixa tensió, derivada d’un mateix centre de transformació. Aquesta és una gran notícia per a edificis públics, comunitats de veïns, etc. ja que podran participar diversos consumidors connectats a una mateixa xarxa. Això sumat al següent punt, fa un combo perfecte:

Titulars
Para las instalaciones sin excedentes, el titular que genera no debe ser el mismo titular de la Per a les instal·lacions sense excedents, el titular que genera no ha de ser el mateix titular de la instal·lació d’autoconsum, per la qual cosa s’obre de bat a bat la possibilitat d’autoconsum compartit sense excedents. A això li sumem el següent punt:

Produir més que la potència contractada
Una altra gran notícia sobretot per a les instal·lacions d’autoconsum aïllades, on aquestes podran generar l’energia suficient per cobrir necessitats diàries alhora que reduir tant com sigui necessari la contractació de terme fix de potència. A més, es permet contractar la potència que es necessiti sempre que no superi els 15 kW i disposi de comptador que permeti la discriminació horària i la telegestió. És a dir, es podrà contractar la potència que el consumidor necessiti ajustades a les seves necessitats sense tenir en compte el tipus d’instal·lació, com per exemple tipus trifàsica amb tarifa domèstica 2.0A o tipus 2.1A.

Vots al Congrés de los Diputats, RD 15/2018.

Menys burocràcies
Es simplificarà la reglamentació per tramitar la seva legalització, baixant pressió en restriccions segons potència, certificacions i homologacions i fins i tot derogant l’obligatorietat de modificar el contracte d’accés a la xarxa elèctrica.

Equips de mesura
S’ha acabat dependre de la companyia elèctrica per a instal·lar un conjunt de mesura (comptador, mòdem, presa de llum, interruptor, cablejat, …). Fins i tot per a instal·lacions majors de 100kW ens estalviarem tot el pack de mesurament homologat del consum net, cosa que soluciona el mal de cap dels consumidors connectats a un anell de mitja tensió. L’estalvi de costos es fa palpable més que mai gràcies a aquesta nova mesura.

Seguiment de l’impacte econòmic
Per tal de seguir l’activitat d’autoconsum des del punt de vista d’impacte econòmic, el Ministeri ha creat un registre administratiu per a inscriure les instal·lacions d’accés telemàtic i gratuït. Per a instal·lacions inferiors a 100 kW connectades a baixa tensió, serà la comunitat autònoma que sigui responsable del registre, mentre que s’eximeix a les instal·lacions amb excedents inferiors a 100kW amb excedents.

Sancions
Com a màxim, les sancions es correspondran al 10% de la facturació anual per consum d’energia elèctrica o abocada a la xarxa. Res a veure amb les desmesurades multes de l’anterior decret.

Aquesta nova Llei de Transició Energètica no només se centra en l’autoconsum, sinó que també se centra en altres punts rellevants a l’hora de combatre la situació económica i social del nostre país:

3. Pobresa energètica
Estratègia nacional contra la pobresa energètica: bo social tèrmic i elèctric. S’amplien els grups socials que necessiten un millor tracte en nivells de renda perquè els pugui ser ampliat el benefici del bo social elèctric i tèrmic (calefacció).

Gestor de Carga (Europa Press)

4. Vehicles Elèctrics
S’elimina la figura de gestor de càrrega. Això vol dir que qualsevol consumidor pot desenvolupar l’activitat destinada a la recàrrega de cotxes elèctrics. Per exemple, restaurants, supermercats, concessionaris, etc. podran actuar com a agent en el mercat de producció d’electricitat sempre que compleixin amb la normativa vigent.

5. Mesures de protecció als consumidors
El que permetrà optimitzar la contractació del subministrament d’electricitat i reduir la factura elèctrica. El comentat anteriorment en el punt d’autoconsum: la potència contractada s’ajusta a les necessitats de cada llar, per tant, hi ha marge d’ajust per a l’estalvi i l’eficiència en el consum. A més, en cada període de facturació, les comercialitzadores han d’incloure en la factura de cada consumidor que tingui contractat el PVPC l’import a què hauria pujat d’haver-se aplicat una tarifa amb discriminació horària a les que pot accedir.
Una altra de les mesures, és la prohibició del famós sistema del “porta a porta”, tret que la visita fos sol·licitada pel consumidor.

6. Objectius en Energies Renovables
En 2020 se debería lograr que el 20% del consumo energético provenga de fuentes renovables para así El 2020 s’hauria d’aconseguir que el 20% del consum energètic provingui de fonts renovables per així materialitzar els objectius de l’Acord de París que comentàvem en un altre dels nostres articles. Sens dubte a Espanya li toca donar un gran accelerada, per a això s’han prorrogat i fins i tot eliminat, barreres normatives que obstaculitzen aquesta transició energètica. Amb això es possibilitarà l’entrada en funcionament dels prop de 9.000MW de potència adjudicada en les últimes subhastes de renovables i anteriors procediments. Encara es dubta que arribi a temps perquè tota aquesta quantitat de potència arribi a poder instal·lar-se per motius purament logístics i mal tot i els esforços del Ministeri, burocràtics.

7. Pel 7%
Se suspèn l’impost del 7% a la generació elèctrica durant sis mesos que paguen les elèctriques per les seves centrals i eliminarà -per ara- l’Impost Especial d’Hidrocarburs (el “cèntim verd” amb el qual es volia incentivar l’ús de renovables). Tots dos canvis tributaris haurien de permetre a l’usuari final (els que paguem la factura) estalviar-nos com a mitjà un 4% de l’import que actualment paguem.

Coincidim al 100% amb el nostre col·lega Frederic Andreu (aquesta notícia s’ha basat en el seu article publicat a Solartradex) : aquest RD és un gran pas endavant i suposa un gran punt de partida per a l’enlairament de l’autoconsum a Espanya. Alberguem els nostres dubtes respecte als pressupostos generals de l’any vinent, però ens aferrem al que ja està en marxa i com a bé va dir la ministra Ribera, s’ha de “garantir un cert preu per a consumidors vulnerables i una certa capacitat d’emmagatzematge i moderació de preus mitjans amb un potencial que és públic“.

Cimera sobre el Clima de l’ONU de 2019

I és que el Canvi Climàtic avança a més velocitat que els nostres esforços per fer-li front. A la cimera sobre el Clima organtzat per l’ONU el proper 2019 es dialogarà sobre l’Acord de París i els Objectius de desenvolupament sostenible que asseuran les bases dels esforços mundials per combatre el canvi climàtic. Veurem en quin lloc deixa els esforços d’Espanya per llavors segons el nostre propi marc social, econòmic i sobretot, polític.