Transició energètica

La transició energètica busca bàsicament un model energètic sostenible, allunyant-se del model no sostenible actual a força de combustibles exhauribles fòssils que generen un enorme problema climàtic, a part dels coneguts i continus conflictes geopolítics.

Aquesta transició es basa en 4 pilars:
1. L’eficiència energètica: reduir al màxim l’energia necessària. Implica un canvi de paradigma, ser capaços de fer el mateix amb molta menys energia.
2. Les energies renovables: fonts d’energia netes i inesgotables.
4. L’emmagatzematge d’energia: és el complement necessari i definitiu per a les energies renovables. Un cop siguem capaços d’emmagatzemar les ingents quantitats d’energia que es poden generar gràcies a les fonts renovables, el problema energètic estarà solucionat a nivell mundial.
3. La descentralització de la generació energètica: energia a l’abast de tots. El que significa un empoderament del consumidor i major eficiència del sistema en reduir les pèrdues i les infraestructures necessàries.

Els objectius d’aquesta transició són claus i estratègics per a qualsevol país o regió que la abordi:

– Reduir la dependència energètica de l’exterior
– Reduir els costos ambientals, generats com a efectes del canvi climàtic
– Millora de la qualitat de l’aire i dels efectes sobre la salut en zones urbanes
– Empoderament del ciutadà: consumir, generar, emmagatzemar, compartir i vendre electricitat
– Reducció dels costos socials relacionats amb la pobresa energètica
– Reducció del cost de l’energia

La transició energètica s’està planificant des de fa dècades. Les etapes inicials d’aquesta transició van ocórrer amb la crisi econòmica dels 70: fortes pujades del preu del cru, l’aparició del concepte del peak oil, segons el qual la producció de petroli arribaria a un màxim a finals de segle XX i després decauria inexorablement (mentre les necessitats d’energia augmenten) o l’aparició amb força de les energies renovables a la fi de segle.

Els efectes cada vegada més evidents del canvi climàtic han portat a una sensibilització del gran públic, el que ha accelerat el procés de transició en els últims anys. Així, es podria considerar com el tret “oficial” de sortida per a la transició energètica la Cimera Climàtica de París (COP21) de 2016, en la qual 195 països es van adherir a un acord global, de mínims això sí, per acabar amb l’augment de la temperatura global.

Els signes de canvi, especialment a Europa, van apareixent a una velocitat cada vegada més gran i amb una repercussió cada vegada més potent. Tenim els exemples de:

La Energiewende + Energie Paket alemanya
La demanda energètica alemanya és 2,6 vegades més gran que la d’Espanya. La potència elèctrica instal·lada que fa al nostre país, és 1,6 vegades més gran. Tot això fa que les emissions de CO2 siguin desproporcionales i necessitin un control energètic més sostenible.

Així van néixer els objectius de la Energiewende: 6 lleis que exigeixen entre altres coses, suprimir l’energia nuclear al país de manera total per a l’any 2022, que per a 2025 el 45% l’energia sigui produïda per energies renovables, passant a un 60% en 2035 i el 80% per al 2050, a més de planejar un ús eficient de l’electricitat al país, reduint-la en un 25% per al mateix 2050.

Winter Package de la Comisió Europea
La Winter Package és un Paquet de mesures proposades per la Comissió Europea als estats membres, encaminades a que Europa lideri la transició energètica i aquesta es converteixi en un important actor i vector econòmic. Es proposen xifres d’eficiència, reducció d’emissions i implantació de renovables per 2030. Els seus 3 línies principals són:
* Eficiència primer
* Assolir el lideratge en energies renovables
* Empoderar al consumidor

 

Normatives sobre usos de vehicles amb combustibles fòssils i elèctrics
Després de la cimera de París molts països es van posar mans a l’obra per reduir emissions provinents del parc de vehicles dièsel i gasolina. Noruega, amb un 17% de vehicles elèctrics en el seu mercat, ha estat el país pioner en prohibir la venda a partir de 2025 de cotxes dièsel o gasolina.

El va seguir França, on el seu ministre de Transició Energètica va afirmar que era qüestió de salut pública posar fi a comercialització d’aquest tipus de vehicles. 2040 és l’any marcat per Macron en què la seva ciutat, París, es prohibirà la circulació de vehicles dièsel en 2025. Anglaterra de la mateixa manera, aspira a prohibir la venda en 2040. Escòcia en 2032.

 

Mentrestant, a Espanya, ciutats com Barcelona es limiten a prohibir circular als vehicles més contaminants des 2019 al centre i rodalies, amb el compromís de reduir en un 30% les emissions vinculades al trànsit fins a la data marcada.

Gir en la política de fabricants de vehicles
Si les principals ciutats europees li estan donant carpetada a la contaminació atmosfèrica provocades en part pels vehicles i les seves emissions, era obvi que els fabricants havien d’assumir part de la seva responsabilitat -i més després de l’escàndol de Volkswagen-. Marques com Volvo, Renault o Jaguar Land Rover ja s’han compromès a dir adéu a la seva motorització 100% dièsel per passar a fabricar motors híbrids o totalment elèctrics.

Renault actualment està deixant de produir gradualment les seves unitats de petita gamma (Twingo, Clio, Captur) en la seva versió dièsel, arribant al punt que només estaran disponibles en els seus models SUV o alta gamma o bé en les seves versions micro-híbrids amb motors tèrmics dièsel .

Volvo ha fabricat el seu propi motor híbrid-diesel destinat a la reducció d’emissions en tota la seva gamma (Drive-E) que donarà pas a 6 anys a un propulsor híbrid-gasolina i elèctric.

La notícia de la setmana la donava Jaguar Land Rover juntament amb el llançament del seu primer vehicle amb 0 emissions (I-Pace): tots els models que fabriqui a partir del 2020 seran elèctrics, híbrids elèctrics o híbrids.

Pactes a nivell nacional
Són molts els governs conscients del paper que juguen en la transició energètica. La conscienciació ha de ser exemplar per al ciutadà, no només equipant els edificis públics per treure partit de les energies renovables i realitzant consums de forma eficient per tota la ciutat. El pacte nacional per a la transició energètica a Catalunya és un bon exemple. L’objectiu és clar: que la societat catalana sigui una societat de baixa intensitat de consum de recursos materials, energètics i baixes emissions de carboni.

Tecnologia i Big Data
Un aspecte molt interessant de la transició energètica serà veure com interaccionarà amb la tecnologia existent i en desenvolupament: comunicacions de banda ampla, IOT, Blockchain, Big Data, …. Tecnologies que ofereixen una interconnexió total, transaccions econòmiques immediates i descentralitzades i gestió de la ingent quantitat d’informació que generarà el nou concepte de sistema elèctric.

En Cefiner, òbviament, apostem intensament pel nou model energètic sostenible, democràtic, lògic, intel·ligent, adaptat al segle XXI i de la necessitat d’assegurar un futur a les noves generacions.